Des del 16 de maig de 2013 fins el 6 d´abril de 2021 vaig publicar cada dia un quadre o il·lustració en color i tres fotografies en blanc i negre. Rotativa i serialitzadament: els dilluns "molts", els dimarts "nens",els dimecres "parella", els dijous "dona", els divendres "home", els dissabtes "homes" i els diumenges "dones". Vaig intentar crear la ficció d´un món ideal on no hi havien armes, papes, ni exèrcits. Un món sense violència on s´abraçaven  l´amor i la bellesa: Un refugi, tan irreal, com que la vida no havia estat mai en blanc i negre i les pintures eren píxels. Vaig fracassar, aquest blog va passar totalment desapercebut, perdut entre  l´orgia creativa dels quaranta-sis milions de blogs de Tumblr, a excepció de dos  terrícoles, que em van mostrar el seu agrat vivament -gràcies de nou, Eduard, y gracias de nuevo, Florencio por tus inestimables colaboraciones. I ara em dirigeixo a tu, marcià, que has après el català, ben fet. Comunica´t amb mi i digues-me el què immediatament.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               Joan Portales Capdevila. Homenatge (frustrat) a Bocaccio.                                                                                                        https://ca.wikipedia.org/wiki/Bocaccio_(discoteca)